Els riscos relacionats amb el medi ambient de treball són aquells que tenen a veure amb la disponibilitat de patir alguna alteració de la salut per l’exposició als contaminants ambientals. En aquest cas, fa referència al microclima de treball es crea en els espais dels centres (sorolls, condicions de termohigromètriques – temperatura, humitat, pressió, atmosfèrica…-), la il·luminació, la ventilació i la climatització.
a. Soroll
És aquella sensació sonor, desagradable o no, que pot lesionar l’òrgan auditiu o produir trastorns fisiològiques. En els centres de formació no arriben a les 5 hores per dia o els nivells no són superiors als mínims legals. S’han d’evitar les interferències que puguin provocar malestar o manca de concentració. I l’estudi i instal·lació d’una bona acústica ajudarà a una correcta atenció.
b. Condicions termohigromètriques(temperatura, humitat, pressió, atmosfèrica…)
Es considera risc tèrmic quan la temperatura interna del cos augmenta o disminueix 1 grau centígrat (+/- 10) respecte a la temperatura mitjana del cos (37ºC). En aquest sentit, l’estrès tèrmic es un estat de malestar físic provocat per a una exposició excessiva al fred o al calor. Les temperatures òptimes en un centre està entre els 18 i 20º si és pràctica i entre un 20 i 22º si és teòrica.
El valor higromètric és influït per les calefaccions. Pot tenir un grau inferior o un excés d’humitat, com en gimnasos o espais oberts.
La velocitat de l’aire hauria d’estar compresa entre 0,25 m/s i 0,5 m/s segons els treballs es realitzin en ambients calorosos o no calorosos.
c. Il·luminació
Sempre que sigui possible hauria de ser natural. Les finestres no han d’estar situades enfront a les persones que puguin dirigir una reunió o estar en un grup de treball. Han de ser als laterals per a evitar reflexos i enlluernaments. Si l’activitat és teòrica la il·luminació artificial ha de ser suau (màxim una intensitat d’uns 500 lux.). Si l’activitat és pràctica la il·luminació ha de ser intensa (entre els 700 i els 1000 lux.).
d. Ventilació
La renovació periòdica de l’aire en el centre ajuda a mantenir una ambient net i el confort, i és un dels factors rellevants en l’avaluació dels agents físics que puguin comportar un risc. La ventilació pot produir-se de manera natural o mecànica (ventiladors, per exemple) amb un flux des de zones netes a contaminades i evitar zones mortes on no circuli. S’ha de realitzar entre sis vegades per hora en treballs sedentaris, i deu vegades per hora si són físics. La velocitat oscil·la entre els 15m/min. en ambients normals i els 45m/min. en un entorn molt calorós. Les finestres s’han de distribuir han de tenir orificis o obertures superiors a causa de l’elevació de l’aire calent i han de ser millor altes i amples que allargades i baixes.
e. Gestió mediambiental: bones pràctiques mediambientals
1. Gestió dels consum i subministres: consum matèries primeres, de llum, aigua, productes…
2. Gestió de la contaminació i els residus: informació, campanyes de sensibilització, pla de tractament, compres racionalitzades…
* Residus que es generen: paper i cartró (recollida selectiva), perillosos (tractament in situ), plàstics (reciclatge), residus urbans.
3. Gestió de l’espai, les eines i utillatges, maquinària, equips i instal·lacions ocupades.
Promo Henke y Medi ambiente:
Norma OSHAS 18001:
Introducción a los Sistemas de Gestión Mediamabiental:
